dijous, 17 / setembre / 2009

Monopoly City Streets = FAIL

Com sabreu els pocs que em seguiu, no faig servir gaire el Twitter.

Malgrat tot, l'altre dia vaig fer el següent tweet: Monopoly City Streets = FAIL

Ho vaig fer perquè el sistema no em deixava ni registrar-me perquè els seus servidors ja estaven prou sobresaturats. I la gent que conec que hi havia pogut jugar m'havia posat al dia dels nombrosos bugs i problemes de servidor que hi havia.

Quina és la meva sorpresa quan em trobo que els senyors del Monopoly City Streets em van contestar el tweet.

M'ha fet molta gràcia la resposta. Per la quantitat de gent que parla del tema al twitter, es pot deduir que tenen una horda d'empleats contestant tots els tweets sobre ells, potser? I si tot aquest esforç el sumessin al que ja fan per arreglar els bugs? No sé, una idea.

Ara resetejaran el joc. Potser serà bon moment per registrar-se i veure si tanta expectativa anirà finalment a algun lloc.

Edit: Me'n acabo d'adonar que un twitter que es dedica a recollir "fails" em va enllaçar, potser per això em van contestar?

divendres, 28 / agost / 2009

Spotify

Ara que Spotify té una aplicació per a iPhone, se'm fa cada vegada més evident que és l'únic servei de ràdio on-line que està fent les coses bé (t'estic mirant a tu, Last.fm), tot i les seves mancances.

Per començar, és l'únic servei (que jo sàpiga), que permet navegar per un catàleg gairebé infinit de cançons de tots els gèneres. A diferència d'altres serveis, podem triar exactament quina cançó volem escoltar, afegir-la a la cua de reproducció, fer llistes, compartir-les, etc. A més, podem pausar i tirar endavant i enrere tant com es vulgui, amb una interfície d'usuari més semblant a un reproductor multimèdia (iTunes, per ser més precisos), que a una ràdio. Per tot això, es té la sensació d'estar escoltant la teva pròpia col·lecció de música, només que aquesta col·lecció és tremendament gran.

Coses que trobo a faltar: a vegades no vull triar les cançons que vull escoltar. A vegades m'agrada fer com al Last.fm i poder indicar un artista/gènere i que la ràdio em sorprengui amb artistes similars (això ho té, però molt mediocre). De la mateixa manera, trobo a faltar ràdios personalitzades de recomanacions, veïns, etc.

L'altre tema és la publicitat. Si no tens un compte de pagament, has de suportar banners i, el que és pitjor, falques entre cançons.

I encara la versió gratuïta només és accessible amb una invitació. Això és en teoria, ja que jo vaig poder registrar-me des d'aquest link directe.

dijous, 16 / juliol / 2009

Pack Lost temporada 5














És una cucada de les grans!

No em queda molt clar si per aquestes terres en podrem gaudir, però als Estats Units es posarà a la venda el 8 de desembre. L'edició de col·leccionista vindrà en format de kit d'iniciació de Dharma, molt adeqüat tenint en compte la temàtica general de la cinquena temporada.

Inclourà una cinta VHS amb un vídeo d'orientació (si ja heu llençat el vostre reproductor de VHS, bona sort), mapes, insígnies, "panfletus", etc. I els DVDs en sí vindran dintre de caixes amb forma de disquets.

Amb aquests precedents, quan surtin packs de totes les temporades, poden ser espectaculars. No puc esperar a posar-hi les mans!

dilluns, 29 / juny / 2009

Transformers 2: no

No ho feu, de veritat. No l'aneu a veure. Sí, la franquícia Transformers ens porta a molts records de la nostra infantesa. Sí, té uns efectes especials realment impressionants, dignes de tenir en compte. Però no us gasteu una entrada al cine + crispetes per veure això.

Les interpretacions per part de Shia LaBouf i Megan Fox convencen menys que els robots. L'argument poc importa, es tracta simplement d'excuses per poder executar escenes cada vegada més espectaculars, com ja ve sent propi de Michael Bay.

I és llarga, massa llarga.

Pot arribar a estar bé si hi ha ganes de no pensar massa i fer "oooh", però res més.

dijous, 25 / juny / 2009

Facebook: la pel·lícula

Podria semblar cosa de broma, però no. Si tot va com ha d'anar, podrem ¿gaudir? d'una pel·lícula que ens relatarà la fundació de la popular xarxa social.

Estarà basada en l'encara no publicat llibre "The Accidental Billionaires", de Aaron Sorkin. De moment sembla que el títol serà "The Social Network", però encara és molt aviat perquè sigui un títol definitiu. Personalment, espero que sigui un altre. És com si Titanic s'hagués dit El Vaixell.

Pel que fa al director, es diu que David Fincher està en negociacions avançades. I per interpretar al jove fundador Mark Zuckerberg, s'està pensant en Michael Cera o Shia LaBouf.

Amb tot, ni la pel·lícula ni el llibre tenen el visiplau de Facebook. Això i el títol del llibre fan pensar que potser no es tractarà un retrat amable de Zuckerberg, i en comptes d'explicar la història d'un jove emprendedor amb idees d'or, parlaran potser del noiet que no anava a fer res de bo a la vida i va tenir un cop de sort. S'haurà de veure.

divendres, 12 / juny / 2009

Herois de còmic simpsonitzats

 
Springfield punx es un projecte que simpsonitza, no només personatges de còmic (com veiem a la imatge), sinó també personatges de sèries com Lost, videojocs o Rick Astley. Completament genial!

divendres, 22 / maig / 2009

Twilight + True Blood = The Vampire Diaries

Bé, el títol del post no és del tot just, i té trampa, molta trampa.

De fet, la única cosa en comú que tenen els tres factors de l'anterior fórmula són dos: estan basats en sagues de llibres i hi ha vampirs.

Tinc el privilegi/desgràcia d'haver llegit les dues primeres entregues de la saga Crepúscle (Twilight). No ho feu a no ser que caigueu just dintre el target específic el producte: noies adolescents que es puguin identificar amb la Bella. La Bella és una noia normaleta, però canvia de poble i tots els nois li comencen a fer cas, inclós el vampir de torn, que resulta ser molt guapo, però un misògin empedernit (per no parlar de la diferència d'edat). Podria fer tota una dissertació de com aquesta història romàntica de vampirs ni és romàntica i es carrega per complet el mite vampíric. Si de cas un altre dia.

Pel que fa a True Blood, no he llegit el material original (està pendent), però va ser la única estrena de la temporada passada que em va enganxar. Ja en vaig exposar els motius en entrades passades, així que no em vull repetir, però crec que conté els ingredients necessàris per a fer interessant una sèrie del gènere.

The Vampire Diaries és una trilogia reconvertida en saga infinita, on una noia de disset anys s'enamora de dos germans vampirs, un de bo i l'altre més dolentó. Ara la CW n'està preparant una sèrie, amb el següent primer teaser:




Sí, un dels vampirs és Ian Somerhalder, Boone de Lost.