El declivi dels Herois?

Tot i una millora substancial de la qualitat respecte la temporada anterior, hi ha tota una seguit de senyals força alarmants que, sincerament, fan patir.

• Per començar, l'audiència ha baixat respecte la temporada anterior, que ja havia baixat respecte la primera. El fet que sigui difícil seguir-li el fil si no l'has vist des del principi i que sigui la sèrie més baixada d'internet no ajuden al respecte. És una sèrie popular però així no aporta tant de benefici.

• Tot i que Ubisoft havia comprat els drets per fer-ne un videojoc, ara s'ha fet enrere. En part per la baixada d'audiència i perquè sembla que altres videojocs d'altres sèries (Lost, 24) tampoc han acabat de funcionar.

• Algun spoiler-rumor que espero sincerament que sigui mentida.
  

• L'acomiadament de dos dels productors que hi eren des del principi: Jesse Alexander i Jeph Loeb. La raó oficial és "diferències creatives".

• Tim Kring ha tornat a demanar perdó públicament per la qüalitat dels capítols, ha promés posar-hi mà personalment, simplificar les històries i aprofundir més en els personatges. El fet que sigui la segona vegada que ha fet un moviment similar no és tranquil·litzador, simplement perquè costa de creure.
  

A mi personalment m'agrada aquesta temporada. És molt cert que és molt exagerat (i esgotador) que a gairebé cada escena hi hagi un moment xocant o revelador, que s'ha abandonat tot el tema de "persones normals amb habilitats extraordinàries" i que molts dels girs argumentals no tenen credibilitat (no és que mai hagi tingut credibilitat el fet que la gent tingui poders, però ja m'enteneu). Però també és cert que ara per ara és la sèrie que se'm fa més entretinguda de veure i que cada setmana em deixa amb ganes de veure el capítol de la setmana següent. No és més que suficient?

Pel què es diu a vegades sembla que la primera temporada va ser una obra mestra i que no hi ha manera de superar-la, però siguem realistes: tampoc era tan i tan bona. A la segona temporada es va voler aprofundir en els personatges i tothom va dir que era un rotllo (i ho era força). A la tercera es va deixar de tot això i es va introduir més acció i tothom diu que ara falta aprofundir. Estem demanant que es trobi l'equilibri perfecte, que la sèrie sigui perfecte i que cada escena sigui perfecte.

I senyors meus, tal cosa no passarà.

Els videoclips dels Simpson

Molt abans que aquí haguéssim de veure la imatge dels Simpson per tot tipus de productes, abans de la pel·lícula, de les 20 temporades i de la atracció al Universal Studios, als Estats Units van viure una petita revolució musical simpsoniana. Era l'any 1991 i, apart de publicar les cançons que sonen a la sèrie, també van publicar cançons inèdites, amb els seus videoclips, amb l'èxit que sol tenir tot allò relacionat amb la familia groga.

"Do the Bartman", coescrita per Michael Jackson, va ser número 1 als Estats Units i al Regne Unit.

Més tard va sortir un segon single, "Deep, deep trouble":

Potser perquè era una altra època, aquí no vam poder veure aquests clips, ni vam sentir per la ràdio una versió doblada d'aquests raps d'aires "vuitanteros"... millor, potser?